Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí

gallery/facebook
gallery/16142682_1409770212420301_7046409501281330611_n

El primer Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí va representar-se el 1964, a l'antiga pallissa del Bou, al costat de la plaça del recent inaugurat Casal de l'Espluga. Un grup de persones encapçalades per Fernando Martí van representar-hi un Naixement. L'any següent el Pessebre es va estendre als nous Jardins del Casal amb escenes del Naixement, l'Anunciació als Pastors, l'Anunciació a la Mare de Déu, la fusteria de Josep, Buscant Hostatge i una casa de Pagès. Allà s'hi va representar durant dos anys. 

 

El 1967 es va representar per primer cop a l'interior de la Cova de la Font Major

Va ser el primer cop que es va fer un ús cultural d'aquest espai únic, la setena cova més llarga del món formada en conglomerat. 

Al seu interior es van situar les escenes bíbliques i algunes representacions de la vida pagesa i dels pastors, encara que vestits amb la roba tradicional catalana de mitjans del segle XIX. La representació era en moviment i teatralització sota una veu en off -amb text de Jacint Dunyó i poesies de Mn. Ramon Muntanyola- i durava uns 20 minuts. Cada any rebia entre 4.000 i 5.000 visitants i es feien una dotzena de representacions. Cada grup entrava en conjunts de 50 persones. El moment més àlgid de la representació va ser l'hivern de 1969-1970 amb 5.202 visitants. Els últims anys va ser dirigit per Josep M. Vallès i Eusebi Majós. El Pessebre Vivent a les Coves de l'Espluga, impulsat pel Casal de l'Espluga, es va deixar de representar l'hivern de 1977 per manca de suport econòmic. 

 

El retorn del Pessebre

Si ve des dels anys 80 el Col·legi Mare de Déu del Carme ha mantingut la representació anual o bianual d'un pessebre vivent infantil a les seves instal·lacions, el pessebre de grans dimensions no es va recuperar fins l'any 2009 amb una versió reduïda a l'interior de la Rectoria, organitzat per la Parròquia de Sant Miquel i la Confraria del Sant Enterrament. Al cap de dos anys, el 2011, es va decidir ampliar el recorregut per alguns racons del nucli històric, amb escenes puntuals representades a una casa del carrer de l'Abadia, al carrer del Capuig, a la Font del Castell i a la balma del carrer dels Ametllers. Aquell any la gran afluència de visitants va fer pensar en una ampliació i consolidació del projecte. El recorregut començava a la plaça de l'Església amb l'accés a la rectoria on es podia veure un hostal, la fusteria de Josep i l'Anunciació a Maria. A l'exterior, al lateral de l'església Vella s'hi instal·lava el mercat jueu, i al carrer Abadia una escena familiar. El naixement es va ubicar sota l'arcada del carrer del Capuig, mentre a la Font del Castell s'hi podia veure el riu i les dones rentadores. Sota la balma del carrers dels Ametllers s'instal·laven els pastors i l'àngel de l'Anunciació. 

 

L'ampliació del recorregut

El 2013 les recreacions històriques van incloure per primer cop els carrers de Ponç Hug de Cervera, del Castell i la plaça del Castell, la Cova del Castell i la base de l'antiga torre medieval. Per primer cop a més, es van superar els 2.000 visitants sumant les dues representacions del 24 i 26 de desembre. 

 

Els canvis en la ruta van ser notables el 2013, encara que el recorregut començava al mateix lloc, a la plaça de l’Església, per on s’accedia als baixos de la Rectoria i al carreró de l’església Vella on es podien veure escenes com l’hostal, la fusteria de Josep o l’Anunciació a Maria. També el temple dels jueus i com a novetat, l’escena de l’Empadronament a Betlem, o Josep i Maria buscant hostatge als carrers de Betlem. L’escena del Naixement estrenava ubicació, es va ampliar la zona del riu i la plaça del Castell es convertia en la plaça d’un poble de fa 2.000 anys, amb els seus oficis i comerciants. En diverses cases es van instal·lar escenes de la vida quotidiana com el boter, la lleteria, les dones de Betlem, la vella que fila, o el forn de pa. De fet, no hi van faltar les principals figures del Pessebre, com la dona que renta, el caçador o el pescador, la dona de la gerra o els pastors tocant el flabiol i el tamborí. El 2013 també es va estrenar l’escena de l’hort i del bosc, i la Cova del Castell va passar a formar part del recorregut del Pessebre amb l’anunciació als pastors. Un recorregut que, ja fora de l'ambientació de poble, seguia fins el carrer dels ametllers on als peus de la torre del Castell s'instal·lava la cort del rei Herodes i la comitiva dels Mags de l’Orient.

 

La continuïtat del recorregut

L'edició del 2015 va suposar un pas endavant pel que fa a la continuïtat de tot el recorregut transformat pel casc antic, ja que per primer cop no van quedar escenes disperses. Més de 3.000 visitants van gaudir d'un Pessebre complert des de l'entrada fins la sortida, amb un nou accés pel carrer Penitents, amb accés a l'interior de cases originals del barri del Capuig, i final a la plaça de l'Església. El 2017 es va revalidar aquest recorregut i també la mateixa xifra de visitants, fent millores a algunes escenes i sobretot als accessos al recinte de la representació, incloent per primer cop la venda anticipada d'entrada amb horari per internet. 

 

gallery/pessebre antic 001

De les Coves de l'Espluga a l'antic nucli medieval

Des del 2011 el Pessebre Vivent de l'Espluga recorre cases i carrers del nucli històric de l'Espluga | La tradició es remunta al 1964, i des de llavors es representen Pessebres Vivents a l'Espluga de Francolí: primer al Casal, després a la Cova, seguint a l'escola i ara al poble

Història del Pessebre Vivent a l'Espluga

A les Coves de l'Espluga, el 1967

gallery/img_0495

Un viatge al passat 

Pessebre del 2009

gallery/1526827_638192912911372_1261832576_n
gallery/dsc_0711

Pessebre del 2011

Pessebre del 2013

gallery/27122015-img_7230_24476209345_o

Pessebre del 2015