Història

De les Coves de l’Espluga a l’antic nucli medieval de l’Espluga

Una de les escenes al Pessebre Vivent a la Cova de la Font Major el 1967

La tradició es remunta al 1964, i des de llavors es representen Pessebres Vivents a l’Espluga de Francolí: primer al Casal, després a la Cova, seguint a l’escola i ara al centre històric

El naixement, el 1964, a l’antiga pallissa del Bou (Foto: Fernando Martí)

El primer Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí va representar-se el 1964, a l’antiga pallissa del Bou, al costat de la plaça del recent inaugurat Casal de l’Espluga. Un grup de persones encapçalades per Fernando Martí van representar-hi un Naixement.

El naixement, l’any 1966, als jardins del Casal (Fernando Martí)

L’any següent el Pessebre es va estendre als nous Jardins del Casal amb escenes del Naixement, l’Anunciació als Pastors, l’Anunciació a la Mare de Déu, la fusteria de Josep, Buscant Hostatge i una casa de Pagès. Allà s’hi va representar durant dos anys. 

L’escena de ‘Buscant hostatge’, en un decorat creat als jardins del nou Casal de l’Espluga
(Foto: Fernando Martí)

El 1967 es va representar per primer cop a l’interior de la Cova de la Font Major

Va ser el primer cop que es va fer un ús cultural d’aquest espai únic, la setena cova més llarga del món formada en conglomerat. 

L’equip del Pessebre Vivent de l’Espluga, el 1966, davant el recent estrenat Casal.
(Foto: Fernando Martí)

Al seu interior es van situar les escenes bíbliques i algunes representacions de la vida pagesa i dels pastors, encara que vestits amb la roba tradicional catalana de mitjans del segle XIX.

El Pessebre Vivent a la cova incloïa escenes de folckore català. (Foto: Fernando Martí)

La representació era en moviment i teatralització sota una veu en off -amb text de Jacint Dunyó i poesies de Mn. Ramon Muntanyola- i durava uns 20 minuts:

Cada any rebia entre 4.000 i 5.000 visitants i es feien una dotzena de representacions. Cada grup entrava en conjunts de 50 persones. El moment més àlgid de la representació va ser l’hivern de 1969-1970 amb 5.202 visitants.

Els visitants recorrien el Pessebre VIvent acompanyats de dos guies. (Foto: Fernando Martí)

Els últims anys va ser dirigit per Josep M. Vallès i Eusebi Majós. El Pessebre Vivent a les Coves de l’Espluga, impulsat pel Casal de l’Espluga, es va deixar de representar l’hivern de 1977 per manca de suport econòmic. 

L’escena ‘Buscant hostatge’ a la Cova de la Font Major (Foto: Fernando Martí)
La Masia Catalana, el 1969, dins la Cova de la Font Major (Foto: Fernando Martí)

Memòria per sempre: els diorames

El diorama que recrea la foto de grup a la Cova de la Font Major, fet per Fernando Martí (Foto: Gerard Bosch)

La desaparició del Pessebre Vivent a la Cova de la Font Major no va suposar la fi d’aquesta tradició. L’ànima de projecte, Fernando Martí, va elaborar uns diorames de cada una de les escenes. Durant dècades van ser exposats a l’aparador de la seva botiga de pintures, al carrer Lluís Carulla, i el 2017 van exposar-se de nou al final del recorregut del Pessebre Vivent, en una sala de la rectoria, amb motiu dels 50 anys de les primeres representacions.

Fotografia original que després va reproduir-se en forma de diorama. (Foto: Fernando Martí)

La continuïtat a l’escola de les Vedrunes

Per preservar la tradició, un grup de pares i mares de l’escola Mare de Déu del Carme, situada a redòs del Casal de l’Espluga, va impulsar la celebració d’un Pessebre Vivent a les instal·lacions escolars. Durant dècades, de forma més o menys continuada, generacions d’alumnes i les seves famílies, amb el suport de la comunitat educativa, hi han representat les principals escenes del naixement de Jesús, sempre des de la perspectiva escolar però mantenint l’essència de la tradició.

Una de les últimes representacions del Pessebre Vivent a l’escola Vedruna, el 2009 (Foto: AMPA de l’Escola Vedruna)

A mitjans dels anys 90 va començar a entrar en decadència i va guanyar força el Festival de Nadal, al Casalet, al Teatre del Casal o fins i tot al pavelló, passant a representar-se el Pessebre Vivent de forma intermitent, almenys fins el 2009.

El retorn del Pessebre al poble

David Casanovas i Paula Molina, de Josep i Maria, el 2009 (Foto: Xavier Lozano)

El pessebre de grans dimensions no es va recuperar fins l’any 2009 amb una versió reduïda a l’interior de la Rectoria, organitzat per la Parròquia de Sant Miquel i la Confraria del Sant Enterrament.

Els figurants, joves i infants, que van participar al primer Pessebre Vivent des de la seva recuperació el 2009.
(Foto: Xavier Lozano)

Al cap de dos anys, el 2011, es va decidir ampliar el recorregut per alguns racons del nucli històric, amb escenes puntuals representades a una casa del carrer de l’Abadia, al carrer del Capuig, a la Font del Castell i a la balma del carrer dels Ametllers.

Una escena única, que només es va representar el 2011 a la casa de Cal Tres Pamets, al carrer de l’Abadia (Foto: Xavier Lozano)

Aquell any la gran afluència de visitants va fer pensar en una ampliació i consolidació del projecte. El recorregut començava a la plaça de l’Església amb l’accés a la rectoria on es podia veure el temple, un hostal, la fusteria de Josep i l’Anunciació a Maria.

Sergi Civit ha interpretat el paper de Sant Josep des del 2011, ininterrompudament. (Foto: Xavier Lozano)

A l’exterior, al lateral de l’església Vella s’hi instal·lava el mercat jueu amb diferents parades de roba i alimentació, a més de l’escena de l’empadronament.

El primer mercat, al carreró de l’Abadia, el 2011 (Foto: Xavier Lozano)

El naixement es va ubicar sota l’arcada del carrer del Capuig, mentre a la Font del Castell s’hi podia veure el riu i les dones rentadores. Sota la balma del carrers dels Ametllers s’instal·laven els pastors i l’àngel de l’Anunciació. 

L’ampliació del recorregut

El 2013 les recreacions històriques van incloure per primer cop els carrers de Ponç Hug de Cervera, del Castell i la plaça del Castell, la Cova del Castell i la base de l’antiga torre medieval. Per primer cop a més, es van superar els 2.000 visitants sumant les dues representacions del 24 i 26 de desembre. 

L’anunciació als pastors, ubicada el 2013 a la Cova del Castell, l’única vegada.

Els canvis en la ruta van ser notables el 2013, encara que el recorregut començava al mateix lloc, a la plaça de l’Església, per on s’accedia als baixos de la Rectoria i al carreró de l’església Vella on es podien veure escenes com l’hostal, la fusteria de Josep o l’Anunciació a Maria.

L’escena del Temple, el 2013, a l’exterior de la rectoria.

També el temple dels jueus i com a novetat, l’escena de l’Empadronament a Betlem, o Josep i Maria buscant hostatge als carrers de Betlem.

L’escena de ‘Buscant hostatge’ només es va representar el 2013, al carrer Ponç Hug de Cervera.

L’escena del Naixement estrenava ubicació, es va ampliar la zona del riu i la plaça del Castell es convertia en la plaça d’un poble de fa 2.000 anys, amb els seus oficis i comerciants. En diverses cases es van instal·lar escenes de la vida quotidiana com el boter, la lleteria, les dones de Betlem, la vella que fila, o el forn de pa. De fet, no hi van faltar les principals figures del Pessebre, com la dona que renta, el caçador o el pescador, la dona de la gerra o els pastors tocant el flabiol i el tamborí.

L’Hort, al parc del Castell, l’any 2013

El 2013 també es va estrenar l’escena de l’hort i del bosc, i la Cova del Castell va passar a formar part del recorregut del Pessebre amb l’anunciació als pastors. Un recorregut que, ja fora de l’ambientació de poble, seguia fins el carrer dels ametllers on als peus de la torre del Castell s’instal·lava la cort del rei Herodes i la comitiva dels Mags de l’Orient.

L’escena del Rei Herodes, sota la torre de l’Esperó, al carrer Ametllers, muntada per la Comissió de Reis el 2013

La continuïtat del recorregut

L’edició del 2015 va suposar un pas endavant pel que fa a la continuïtat de tot el recorregut transformat pel casc antic, ja que per primer cop no van quedar escenes disperses.

El Naixement, a la balma del carrer dels Ametllers, el 2015 (Foto: Blai Rosell)

Més de 3.000 visitants van gaudir d’un Pessebre complert des de l’entrada fins la sortida, amb un nou accés pel carrer Penitents, amb accés a l’interior de cases originals del barri del Capuig, i final a la plaça de l’Església.

L’hostalera, a l’escena de l’Hostal, a la rectoria, representada fins el 2017. (Foto: Blai Rosell)

El 2017 es va revalidar aquest recorregut i també la mateixa xifra de visitants, fent millores a algunes escenes i sobretot als accessos al recinte de la representació, incloent per primer cop la venda anticipada d’entrada amb horari per internet.

Els responsables de muntatge del Pessebre Vivent, el 2017, al carrer del Castell


%d bloggers like this: