L’investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) Josep M. Vergés ha descobert en una galeria interior de la Cova de la Font Major -on es va representar el Pessebre Vivent de l’Espluga des del 1967 i 1977- el primer santuari paleolític d’art rupestre localitzat a Catalunya. La troballa, excepcional dins l’arc rupestre mediterrani, situa les coves de l’Espluga com un jaciment arqueològic de gran importància a nivell mundial i un dels conjunts més significatius de la província paleolítica Mediterrània.
La troballa ha permès identificar més d’un centenar de gravats de símbols, dibuixos abstractes i animals de més de 15.000, del període Magdalenià, encara que n’hi podria haver de més antics i de més moderns. Els dibuixos es troben en una zona de difícil accés per on transcorria però la ruta d’aventura espeleològica de les Coves de l’Espluga. Milers de persones hi havien passat per davant però mai els havien vist.
El Pessebre Vivent de la Cova de la Font Major
La cova -la setena més llarga del món formada en conglomerats- va utilitzar-se de forma continúa durant milers d’anys per totes les civilitzacions fins que a l’època romana va entrar a l’oblit i va esfondrar-se l’entrada principal. El 1853 es va redescobrir a través d’un pou situat al centre del poble de l’Espluga. Les majors exploracions i excavacions arqueològiques van fer-se però a mitjans del segle XX, des del 1957, possibilitant la seva reobertura i la representació, des del 1967, del Pessebre Vivent de l’Espluga que atreia cada Nadal més de 5.000 visitants. S’hi va representar fins el 1977.
Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí 